Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
serra de Sant Cristòfol
Serra
Alineació muntanyosa (758 m alt.) que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt.), s’estén entre la ciutat de Villena (Alt Vinalopó) i la vall de Biar (Alcoià), paral·lela al curs més alt del Vinalopó.
serra del Rontonar
Serra
Alineació muntanyosa, al límit entre l’Alcoià (Benifallim) i l’Alacantí (la Torre de les Maçanes), que culmina a 1 252 m.
serra de l’Ull del Moro
Serra
Alineació muntanyosa al límit de l’Alcoià (Alcoi i Panàguila) i el Comtat (Cocentaina), que domina pel SE la ciutat i la foia d’Alcoi i que culmina a 1 050 m alt..
serra de Cantallops
Serra
Elevació muntanyosa (895 m) al límit dels altiplans de la Segarra amb la Conca de Barberà, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
serra de les Fontanelles
Serra
Contrafort occidental (1 061 m) de la serra de Mariola al NE de la vila de Biar (Alcoià).
serra de Cellers
Serra
Serra dels municipis de Castellfollit de Riubregós (Anoia) i la Molsosa, Pinós i Torà (Solsonès).
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…