Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
serra de Toix
Serra
Continuació vers l’WSW de la serra de Bèrnia, més enllà del barranc de Mascarat, dins el terme municipal de Calp (Marina Baixa), que culmina al puig de Toix (337 m alt.) i que s’endinsa a la mar en forma de promontori (cap o morro de Toix), que tanca per ponent la badia d’Ifac.
serra de Setcomelles
Serra
Contrafort (turó de la Capcera, 1 696 m alt.) oriental de la serra de Sant Gervàs (de la qual és separat pel coll de la Pedraficada), termenal dels municipis del Pont de Suert i Espluga de Serra (Alta Ribagorça) i Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà).
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
serra de Monebui
Serra
Sector de la serra que separa les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà); culmina a 1 475 m alt..
serra de Mola Gran
Serra
Alineació muntanyosa que, des del massís de Besiberri fins al port de Viella, separa la vall de Barravés (Vilaller), a l’Alta Ribagorça, de la Vall d’Aran (Viella).
Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt
serra de la Xortà
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Baixa, que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’en Sarrià i empalma la Serrella, a l’W, amb la serra d’Almèdia, a l’E.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica prebètica, és fallat al N i al S per les falles de Bolulla i Guadalest, amb extrusió del Triàsic guixós Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals Culmina al Morro Blau 1 126 m i al tossal dels Parats 1 218 m
serra de Tumeneia

Cara nord de la serra de Tumeneia
© Xevi Varela
Serra
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí (Alta Ribagorça), entre els massissos del Besiberri i del Montardo.
Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor
serra de Camporan
Serra
Sector de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el S i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Culmina a 1 709 m alt
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…
serra d’Almuixara
Serra
Muntanya de la Marina Baixa, un dels darrers contraforts orientals del massís d’Aitana, al S de la vall de Callosa.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina