Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
serra del Toro
Serra
Sector de la serra de la Valldigna, entre la serra de Buixarró i el Mondúber, que culmina a 607 m alt., al límit dels termes de Barx i de Simat de la Valldigna (Safor), que continua vers el N per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la vall Digna.
serra de Setcomelles
Serra
Contrafort (turó de la Capcera, 1 696 m alt.) oriental de la serra de Sant Gervàs (de la qual és separat pel coll de la Pedraficada), termenal dels municipis del Pont de Suert i Espluga de Serra (Alta Ribagorça) i Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà).
serra de Sant Gervàs
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor
serra de Mostalla
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Safor (Oliva) de la Marina Alta (Pego, l’Atzúvia) i culmina a la creu de Mostalla (359 m).
serra de Monebui
Serra
Sector de la serra que separa les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà); culmina a 1 475 m alt..
serra de Mola Gran
Serra
Alineació muntanyosa que, des del massís de Besiberri fins al port de Viella, separa la vall de Barravés (Vilaller), a l’Alta Ribagorça, de la Vall d’Aran (Viella).
Culmina al tossal de Mola Gran 2 855 m alt
serra de Tumeneia
Cara nord de la serra de Tumeneia
© Xevi Varela
Serra
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí (Alta Ribagorça), entre els massissos del Besiberri i del Montardo.
Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor
serra de Camporan
Serra
Sector de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el S i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Culmina a 1 709 m alt
serra de Buixcarró
Serra
Serra (621 m alt.) que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de la Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida, dins, però, el municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
És coneguda per les importants pedreres de marbre dit marbre de Buixcarró , especialment el de color rosat, explotades des de l’època romana