Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
serra de Gellibre
Serra
Serra de la Marina Alta que tanca pel S la vall de Pego, a llevant de la serra del Cavall.
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…
serra de la penya Foradada
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Alta, que separa la vall de Gallinera de la vall d’Alcalà.
Culmina al penyal Gros 861 m alt Al seu vessant hi ha les ruïnes de l’antic castell de Benissili
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
serra del Cavall
Serra
Serra (711 m alt.) de la Marina Alta que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d’Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia.
El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera
serra dels Pitxells
Serra
Contrafort (253 m) E de la serra d’Irta, prop de la costa (punta dels Pitxells), dins el municipi de Peníscola (Baix Maestrat), al S de la ciutat.
serra de Mostalla
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Safor (Oliva) de la Marina Alta (Pego, l’Atzúvia) i culmina a la creu de Mostalla (359 m).
serra de Llombos
Serra
Alineació muntanyosa (721 m alt.) que separa la vall d’Alcalà (Marina Alta) de la vall de Planes (Comtat).
serra d’en Canes
Serra
Alineació muntanyosa (715 m alt.) del Baix Maestrat, que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de la Salzedella, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.
serra d’Irta
Serra
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc del Baix Maestrat, dins el Sistema Ibèric.
Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d’Irta , fins que s’inicia el delta de la rambla de les Coves, a l’extrem sud…