Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
serra Gelada
Serra
Alineació muntanyosa (432 m alt.) de la Marina Baixa (entre els municipis de l’Alfàs i Benidorm), banc que roman d’un anticlinal enfonsat a la mar; forma una llarga costa espadada entre les puntes de l’Escaleta i de la Bombarda, anomenada penyes d'Arabí
.
serra de la Grana
Serra
Alineació muntanyosa (1 092 m alt.), de direcció SW-NE, continuació cap al N del Cabeçó, que separa la foia de Xixona (la Torre de les Maçanes), a l’Alacantí, de la Marina Baixa (Relleu de la Marina).
serra de Gulatdar
Serra
Contrafort septentrional (1 015 m alt.) del Puigcampana, a la Marina Baixa, al límit dels termes de Benimantell, Finestrat i Polop de la Marina.
Separa les aigües del barranc de l’Arc tributari del riu de Sella i del barranc de Gulatdar , afluent del riu de Guadalest per la dreta
serra d’Almuixara
Serra
Muntanya de la Marina Baixa, un dels darrers contraforts orientals del massís d’Aitana, al S de la vall de Callosa.
serra d’Almèdia
Serra
Muntanya de la Marina Baixa entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l’esquerra d’aquest darrer riu.
El pic culminant 685 m es troba al NW i dins el terme de la vila de Callosa d’en Sarrià
serra de la Xortà
Serra
Alineació muntanyosa de la Marina Baixa, que travessa els termes de Beniardà, Benimantell, Guadalest i Callosa d’en Sarrià i empalma la Serrella, a l’W, amb la serra d’Almèdia, a l’E.
El buc de la serra, constituït de materials de predomini eocènic i amb tectònica prebètica, és fallat al N i al S per les falles de Bolulla i Guadalest, amb extrusió del Triàsic guixós Alzinars petits s’intercalen a la garriga i als conreus sobre bancals Culmina al Morro Blau 1 126 m i al tossal dels Parats 1 218 m
serra de Toix
Serra
Continuació vers l’WSW de la serra de Bèrnia, més enllà del barranc de Mascarat, dins el terme municipal de Calp (Marina Baixa), que culmina al puig de Toix (337 m alt.) i que s’endinsa a la mar en forma de promontori (cap o morro de Toix), que tanca per ponent la badia d’Ifac.
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…