Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
serra d’El Caballón

Vista de la serra d'El Caballón
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Serra
Alineació muntanyosa (827 m alt.) de la Foia de Bunyol, dins el terme de Dosaigües, que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.
serra de Buixcarró
Serra
Serra (621 m alt.) que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de la Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida, dins, però, el municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
És coneguda per les importants pedreres de marbre dit marbre de Buixcarró , especialment el de color rosat, explotades des de l’època romana
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
serra del Boumort

Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
serra de Botja

Caseres (Terra Alta) i la serra de Botja al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la Terra Alta, que separa les aigües del riu d’Algars de la vall Major i de les Canaletes (528 m al tossal de Mudèfer); és termenal dels municipis de Gandesa, de Batea, de Bot i de Caseres.
Serra da Borborema
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil que travessa els estats de Rio Grande do Norte, Paraíba i Pernambuco, paral·lela a la costa.
De 600 a 700 m d’alçària mitjana, el punt més alt 1 100 m és al sud, sobre el riu Paraíba Hi ha jaciments de beril, tungstè, hulla, mica, coure, estany, columbita i tantalita
serra del Boix
Serra
Serra del Baix Ebre que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Prelitoral Catalana.
Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa
serra de Biure
Serra
Alineació muntanyosa del Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs
.
serra de Biscoi
Serra
Alineació muntanyosa (1 164 m), termenal dels municipis d’Ibi, Onil i Alcoi, que, des de la penya de la Blasca a la serra d’Aitana, divideix les conques dels rius d’Alcoi i de Montnegre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina