Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
serra de la Finestra
Serra
Sector de la serra d'Espadà que separa les valls d’Aín i de Veo (Plana Baixa); culmina a 1011 m alt..
serra do Faro
Serra
Serra de Galícia que s’estén de N a S pel NE de la província de Pontevedra, a tocar de la de Lugo.
Assoleix la màxima altitud al Faro de Chantada 1 187 m
Famatina
Serra
Serra cristal·lina de l’Argentina que forma part de les Sierras Pampeanas, a la província de La Rioja.
S'estén de nord a sud al llarg de 75 km, i és formada per granit, diorita i andesita, riques en minerals S'hi explota or, coure, carbó i wolframi Culmina a 6 250 m
serra de Falgars
Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdamunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S’inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N’Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars S’ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
serra d’Estremera
Serra
Alineació (1 947 m alt.) que separa la vall de Toses de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs (Ripollès).
serra Estiuèra
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge (2 016 m alt.), entre els colls de Bidor i de Panet, damunt la vila de Bossost.
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
serra de l’Esquella
Serra
Alineació (2 869 m alt.) de la Baixa Cerdanya (terme de Meranges) que separa la coma dels Engorgs de les valls de la Llosa i de Campcardós (Alta Cerdanya).
Serra do Espinhaço
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil oriental, que s’estén de SW a NE per l’estat de Minas Gerais.
Culmina als 2 033 m en l’Itambé, i és formada per roques cristallines i travessada per nombroses falles Des del s XVIII hom n'explota els jaciments d’or, diamants, ferro i manganès és considerada com la més gran reserva mundial de cristalls de quars