Resultats de la cerca

Culmina a 1 709 m alt

S'uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós , que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta

L’elevació principal és el cim de Snowdon 1 085 m, al sector nord-oest del país El sistema és integrat per un conjunt de formacions arcaiques i, sobretot, primàries esquists i gresos silurians i ordovicians, molt erosionats, fins a donar un relleu ondulat i massís Posseeix jaciments de ferro i de carbó

Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer

De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però, com a serralada…

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius flueixen per…

Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d’Irta , fins que s’inicia el delta de la rambla de les Coves, a l’extrem sud…

Al seu peu hi ha el güell d’Horno , ressurgència de l’aigua de l’estany Nere que dóna origen al riu Nere