Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
serra d’Hònt Hereda
Serra
Cresta que uneix els tucs del port de Viella (2 604 m) i de Sarraèra (2 645 m), entre la vall de Conangles, al S, i la del riu d’Hònt Hereda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al N, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
serra de les Fontanelles
Serra
Contrafort occidental (1 061 m) de la serra de Mariola al NE de la vila de Biar (Alcoià).
serra de Finestres
Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…
serra de la Finestra
Serra
Sector de la serra d'Espadà que separa les valls d’Aín i de Veo (Plana Baixa); culmina a 1011 m alt..
serra do Faro
Serra
Serra de Galícia que s’estén de N a S pel NE de la província de Pontevedra, a tocar de la de Lugo.
Assoleix la màxima altitud al Faro de Chantada 1 187 m
Famatina
Serra
Serra cristal·lina de l’Argentina que forma part de les Sierras Pampeanas, a la província de La Rioja.
S'estén de nord a sud al llarg de 75 km, i és formada per granit, diorita i andesita, riques en minerals S'hi explota or, coure, carbó i wolframi Culmina a 6 250 m
serra de Falgars
Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdemunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S'inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N'Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars Hom ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
serra d’Estremera
Serra
Alineació (1 947 m alt.) que separa la vall de Toses de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs (Ripollès).
serra Estiuèra
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge (2 016 m alt.), entre els colls de Bidor i de Panet, damunt la vila de Bossost.
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.