Resultats de la cerca

Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al vessant…

Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre el Corredor i…

Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera…

Forma el sector occidental de l’alineació muntanyosa subpirinenca que, des de la plana d’en Bas fins al pla de Banyoles , separa les conques del Fluvià i del Ter el coll de Fontpobra les separa de la serra de Finestres, sector central d’aquesta alineació És un relleu en forma de costa, acinglerat al vessant septentrional, damunt la vall del Corb on hi ha el poble i l’església de Sant Miquel del Corb i el pla de Sacot on hi ha la notable fageda d’en Jordà Al vessant meridional es formen el riu Brugent i la riera de Sant Iscle Les formacions volcàniques condicionen el paisatge,…

Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt

Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…

En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena

El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello