Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
serra de Miramar
Paisatge de la serra de Miramar prop de Cabra del Camp (Alt Camp)
© Fototeca.cat
Serra
Elevació muntanyosa (234 m) a l’extrem E del massís de Garraf, entre els termes de Viladecans i de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat).
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…
serra de les Medes
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
serra de Murrià
Serra
Serra que forma part de la partió d’aigües entre el Fluvià i el Ter.
Al vessant W es troba el despoblat de Murrià del municipi de la Vall d’en Bas Garrotxa
Sierra Pacaraíma
Serra
Serra de la Guaiana, entre Veneçuela i el Brasil, d’uns 450 km de llargada i amb una altitud màxima de 2 772 m.
serra d’Orpinell
Serra
Serra (737 m) que forma part de la divisòria d’aigües entre la riera de Carme i la de Mediona.
serra de Malacara
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia de la Foia de Bunyol, termenal dels municipis de Setaigües i de Bunyol, entre les conques dels rius de Bunyol i Joanes.
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera
serra de Madres
Serra
Massís paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el País de Salt (Llenguadoc).
L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina