Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
serra dels Bastets
© C.I.C - Moià
Serra
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’W a E, al N de la serra de Busa (Solsonès), entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt
serra d’Espadà
© Fototeca.cat
Serra
Una de les terminacions orientals dels sistema Ibèric que, dins les regions de Sogorb i Castelló de la Plana, fan de divisòria d’aigües entre les valls mitjanes del Millars i el Palància.
És essencialment un anticlinal triàsic amb l’eix constituït per gresos rogencs del buntsandstein i els flancs per calcàries desmantellades del muschelkalk , amb bossades de carnioles cap a migdia, descansant damunt les margues del keuper En direcció NW-SE s’enlairen els cims més importants pic de la Ràpita 1103 m alt, on culmina la serra, vèrtex geodèsic d’Espadà 1039 m, de primer ordre, i el pic d’Espadà o el Salt de la Pastora 1099 m, on confinaven fins el 1956 les diòcesis de Tortosa E, Sogorb SW i un enclavat de la de València NW Cap a mar, després del pic de la Batalla 873 m, la Nevera…
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora