Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009
la Rimbalda
Antiga fortificació
Antiga fortificació i possessió del municipi de Pontons (Alt Penedès), al límit amb el de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt., al S de la serra d’Ancosa.
Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
el Grau
Pas
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que supera el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels termes de la Vall d’en Bas (Garrotxa) i de Rupit i Pruit (Osona), on es troba la masia i antic hostal del Grau
.
Grand Saint-Bernard
Sector italià del port de muntanya de Grand Saint-Bernard
© MPG
Pas
Port de muntanya dels Alps Penins, situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia (2.477 m).
Comunica el Valais amb la vall d’Aosta
pas dels Giovi
Pas
Pas dels Apenins Lígurs, a 472 m d’altitud, utilitzat per les vies de comunicació entre Gènova i el nord d’Itàlia, a través de les valls del Polcevera i del Scrivia i també, per la via fèrria (Gènova — Ronco Scrivia), per mitjà de dos túnels, un dels quals de 3 259 m de llarg.
portella de Joanantoni
Pas
Pas (2 650 m) entre les valls de la Valira d’Encamp (Andorra) i de la Llosa (Baixa Cerdanya), al territori andorrà, entre el pic de la portella d’Engaït (2 773 m) i el pic de la portella de Joanantoni (2 772 m).