Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Banys de Sant Vicenç
Balneari
Caseria
Balneari i caseria (810 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies
la Puda de Montserrat
Balneari
Antic balneari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.
Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25°C i 35°C, d’aigües sulfurososòdiques amb gas Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats
la Puda de Francolí
Balneari
Antic balneari del municipi de Castellolí (Anoia), amb fonts d’aigües sulfuroses.
balneari de Santa Anna
Balneari
Establiment balneari d’aigües sulfuroses del municipi de la Llosa de Ranes (Costera), vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna
.
balneari de la Salut
Balneari
Antic balneari del municipi d’Ontinyent (Vall d’Albaida), a ponent de la ciutat; hom hi acudia per al tractament de la diabetis.
El 1951 fou transformat en collegi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901
balneari de les Salinetes
Balneari
Caseria
Antic balneari i caseria del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), al N de la ciutat, al límit amb el terme d’Elda i de Petrer (una part de la caseria és en aquest darrer terme).
Les deus d’aigües minerals, clorurades, sulfatoses bicarbonatades, sorgeixen a 20°C L’establiment balneari fou inaugurat el 1858
banys de Ribes
Balneari
Balneari del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat a 810 m alt., a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de temps molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869 Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic, i són emprades en les dispèpsies
Rhein-Herne-Kanal
Canal de navegació
Via navegable d’Alemanya que constitueix la major artèria de transport del Ruhr i posa en comunicació l’Alemanya meridional amb la mar del Nord a través del Rin i del Mittellandkanal.
Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó
canal de Corint
Canal de Corint
Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)
Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
la Corba
Balneari
Antic terme i balneari del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’esquerra del Freser, aigua avall dels banys de Ribes.
Pertangué al monestir de Ripoll