Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
rasos de Liat
Vista dels rasos de Liat
© Xevi Varela
Altiplà
Altiplà de la Vall d’Aran, a la divisòria d’aigües de l’Unhòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomèra i d’Es Armèros, al S, i el portilló d’Albi, al N.
És centrat per l' estany de Liat , capçalera de l'Unhòla Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomèra
Mesa d’Anàhuac
Altiplà
Altiplà volcànic del centre de Mèxic, amb una altura superior als 2 000 m.
És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà
pla de Moràs
Altiplà
Altiplà (2 151 m alt.) de la Vall d’Aran, a l’interfluvi entre els rius d’Aiguamòg (Tredòs) i de Valarties (Arties), al municipi de Salardú.
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
prat Major
Altiplà
Gran altiplà ramader, al cim de la serra d’Odèn, als termes d’Odèn (Solsonès) i Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a uns 1 700-1 800 m alt., destinat al pasturatge del bestiar boví.