Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Pruedo
Altiplà
Altiplà d’aprofitament ramader, dins el municipi de Salardú, al S del pla de Moràs.
serra del Coscollar
Altiplà
Altiplà (306 m alt.) llarg i estret, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental
plans de la Guàrdia
Altiplà
Altiplà (1 135 m) de les muntanyes de Prades, al SW de la vila de Prades.
mola de Catí
Altiplà
Altiplà estructural (1 326 m alt.) dels ports de Beseit, de rocam càrstic, situat a l’oest del Caro i estès pels termes de Tortosa i d’Alfara dels Ports.
Els cims formen un pla suaument inclinat al NW, solcat pel barranc de la Paridora, capçalera del riu d’Algars L’aïllen un escarpat vessant damunt la vall de la Figuera, al sud, i el congost de les Gúbies a la conca del Regatxol, a l’oest, mentre que, cap al nord, la calma superior desapareix, fragmentada per la xarxa hidrogràfica El rocam és carstificat i origina l’ampla cova Cambra, a l’est És coberta per espesses pinedes bosc de Catí
serra de Castelltallat
Altiplà
Altiplà estructural (936 m) constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W a SW i E NE, entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al N, de la de la riera de Rajadell al S.
pla de la Calma
Vista dels voltants del pla de la Calma (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Altiplà
Contrafort del massís del Montseny, continuació SW del Matagalls, al qual s’uneix pel coll Formic (1 145 m).
És un planell allargassat, de direcció S-SW, corresponent als residus de l’antic peneplà hercinià del Montseny, revitalitzat morfològicament durant el Secundari i atacat per l’erosió, que l’ha fragmentat en vessants policíclics i valls separades per carenes planeres el puig Ventós 1 243 m, al nord, vers la plana de Vic el Tagamanent 1 056 m i el Mojó 1 019 m, al sud-oest, vers el Congost i la plana del Vallès la collada de Palestrins i el turó de Pinovell 1 272 m, al sud-est, vers la Tordera