Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Dārfūr
Altiplà
Altiplà de l’oest del Sudan.
El cim més important és la muntanya de Marra 3 088 m, d’origen volcànic El clima és subtropical i hi predomina la sabana arbustiva
Jura de Francònia
Altiplà
Altiplà de Baviera, Alemanya.
Format per calcàries juràssiques, és solcat per les profundes valls dels afluents del Danubi El clima és dur, ventós i amb fortes nevades hivernals Hi ha pobres conreus de cereals i de pastures, alternant amb landes i amb torberes
Atherton Plateau
Altiplà
Altiplà d’Austràlia, situat al nord-est de l’estat de Queensland (130 km 2
).
És una regió de turons suaus, de fèrtils sòls volcànics i de clima fred, i la seva altitud oscilla entre els 390 m i els 900 m Produeix tabac i moresc, però és important principalment com a centre productor de llet
Xiangkhoang
Altiplà
Altiplà del N de Laos, a l’E de Louangphrabang, al NW de la serralada annamita.
Té uns 60 km de llargada per uns 50 d’amplada, amb relleus tabulars formats per capes de calcària i gres les altituds màximes superen els 2 000 m Presenta una forta erosió fluvial, produïda pels afluents del Mekong El clima és tropical monsònic Hi ha boscs i explotacions mineres or, estany i tungstè La població és predominantment rural El nucli principal és Xiangkhoang
altiplà Mexicà
Altiplà
Sèrie de planells elevats del centre de Mèxic que al N constitueix la continuació de les Grans Planes dels EUA.
La tanquen per tots costats les Sierras Madres mexicanes, per la qual cosa el clima és fred i sec 500 mm anuals de pluja Amb una alçada mitjana d’uns 1 500 m, hom hi distingeix dues parts l’altiplà septentrional, al N, i l’altiplà d’Anàhuac, al S Els materials que la componen són principalment sedimentaris de diverses èpoques des del Plistocè al Quaternari La vegetació de matolls i cactàcies cobreix irregularment la superfície de la regió Els escassos cursos d’aigua es perden sovint en conques tancades anomenades bolsones
altiplà de Bié
Altiplà
Altiplà de la regió central d’Angola (1 500 m), on hi ha el mont Moco (2 610 m), altitud màxima del país.
És un centre de dispersió d’aigües hi neixen, entre altres rius, el Cuanza, el Cubango, el Cunene i el Cuando El seu clima és temperat, favorable al poblament europeu Nova Lisboa, al centre de l’altiplà, té una temperatura mitjana de 19,1°C i 1 544 mm de pluja anual recollits sobretot a l’estiu És cobert per la sabana, i les explotacions agrícoles són principalment al llarg del ferrocarril de Benguela al Zaire, que travessa l’altiplà, com també les poblacions més importants Nova Lisboa, Silva Porto
la Segarra

Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…