Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Grain Coast
Geografia física
Sector de la costa de Libèria, entre el cap Palmes i el cap Mesurado, a l’W del golf de Guinea.
pont del riu Kwai
Pont del riu Kwai
Roman Möckli (CC BY-ND 2.0)
el Terme de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Antic terme del municipi d’Oliola (Noguera), que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops.
Al s XIX fou agregat al municipi d’Oliola
Tafilalet
Geografia física
Regió del Marroc meridional, al S del Gran Atles, formada per una sèrie d’oasis —antic camí caravaner que va del Marroc Central al Tuat i al Níger—.
La població els fīlālī viu en centres fortificats qṣar i antigament donà diverses dinasties dominants al Marroc L’antiga capital, Sigilmessa, fundada el 757, ha desaparegut
Senegàmbia
Geografia física
Regió de l’Àfrica occidental, formada per la conca hidrogràfica dels rius Senegal i Gambie, corresponent als actuals estats del Senegal, de Gàmbia i, en part, de Mali i de Guinea.
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Es-Sa‘íd
Geografia física
Nom àrab referit a la regió de l’Alt Egipte, és a dir, a la part de la vall del Nil situada al S del delta d’aquest riu, que constitueix el Baix Egipte.
Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda