Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
pont de Reixar
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi d’Oliana (Alt Urgell).
pont de la Torre
Pont
Construcció i obres públiques
Pont dels municipis de Fígols i Alinyà i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell).
pont de Cerneres
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
pont de Fígols
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
pont de l’Esquella
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Peramola (Alt Urgell).
pont de Sòls del Riu
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
pont dels Esplovins
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
pont d’Espia

El pont d’Espia, sobre el Segre, entre Coll de Nargó i Organyà, amb les restes a segon terme de l’antic pont
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus