Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Zillertal
Vall
Vall dels Alps centrals, al Tirol austríac, entre els Alps de Tux i els de Kitzbühel, recorreguda pel riu Ziller, afluent de l’Inn per la dreta.
Hi ha importants centres turístics Schlitters, Fügen, Zell, Mayrhofen, etc Dóna nom als Alps de Zillertal , que ocupen una part del Tirol septentrional i del Tirol del Sud i que atenyen l’altitud màxima al Hochfeiler 3 476 m
Savoia
Vall
Regió del SE de França, als Alps Occidentals, que s’estén des de la carena del Pic Tabor (3 177 m) a la Dent du Midi (3 260 m), que la separen del Piemont i Valais a l’E, fins a la vall del Roine a l’W, i des del llac Léman al N fins al Guiers al S.
Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La Savoia…
Valls Valdeses
Vall
Conjunt de valls dels Alps Cozie, als Alps occidentals, dominades per la vall del torrent Peliç (amb la ciutat de Tor-Peliç com a centre).
Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès
Mischabel
Vall
Massís dels Alps suïssos, entre les valls del Nikolai i del Saas.
El pic més alt és el Dom 4 545 m Té glaceres
Maurienne
Vall
Vall dels Alps francesos, a la Savoia, solcada pel riu Arc, la força del qual és aprofitada per algunes indústries metal·lúrgiques i químiques.
Utilitzada ja a l’edat mitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis
portes de Ferro
Congost
Gorges formades per l’erosió antecedent del Danubi sobre materials calcaris dels Alps de Transsilvània, esteses al llarg d’uns 130 km, a la frontera de Romania i Sèrbia.
Per tal de poder establir comunicació naval entre la plana danubiana i l’alt Danubi, hom construí, entre el 1890 i el 1913, diversos canals laterals i, per a la producció d’energia hidroelèctrica, una resclosa, amb la collaboració d’ambdós estats fronterers 1963 acabada el 1971, funciona des del 1972, i produeix un total d’11300 milions de kWh
Colet de Frejús
Vall
Coll dels Alps occidentals que permet el pas entre la Val de Susa (Piemont) i la vall de la Maurienne (Savoia), des de Bardonescha (1 313 m) a Fourneaux i a Modane (1 074 m).
Al NE del coll s’alça la Punta de Frejús 2 907 m, per sota la qual passa el túnel ferroviari de Mont Cenis o de Frejús i, parallel, un túnel de carretera El 1980 fou inaugurat un nou túnel, de 12,8 km de llargada i 9 m d’amplada, per a automòbils i ferrocarrils, de Bardonescha Piemont a Modane Savoia El túnel té una gran importància internacional, car facilita les comunicacions entre Itàlia, França i Suïssa
Gran Paradiso
Vall
Massís alpí constituït principalment per roques cristal·lines, situat entre les valls de l’Orco i del Dora Baltea, dels Alps de Graies, té grans altituds, com el Gran Paradiso (4 061 m) i el Grivola (3 969 m).
És parc nacional italià 640 km 2