Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…
Sant Pau Extramurs
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada a la via Ostiense, prop de la porta homònima.
Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…
Sant Joan del Laterà

Sant Joan del Laterà
nekotank (CC BY-ND 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al Laterà.
Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…
basílica de la Sagrada Família

La basílica, en construcció (2019)
Dion Hinchcliffe (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Edifici religiós que ha esdevingut un dels símbols de Barcelona i ha donat nom al barri que l’envolta.
Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…
comella de Pratprimer
Vall
Petita vall d’Andorra que neix sota el calm Ramonet, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall i dins la parròquia d’Andorra la Vella.
És drenada pel riu de Pratprimer
Rift Valley

El Rift Valley, extensa zona de depressions tectòniques (Tanzània)
© Guhle | Dreamstime.com
Vall
Extensa zona fracturada que s’estén en direcció general NE-SW i que comprèn territoris de l’Àfrica Oriental i de l’Àsia Occidental.
Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària
vall de Ridolaina
Vall
Vall de la Baixa Cerdanya que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…
Gâtinais
Vall
Comarca del nord de França que s’estén entre els departaments de Sena i Marne, Yonne i Loiret, a banda i banda del Loing (afluent de l’Aube), la vall del qual en constitueix l’eix.
És una regió de terres ondulades formada per plans calcaris baixos i terrenys cretacis i coberta per grans capes d’arena argilosa Hi abunden els boscs i les llacunes La seva riquesa econòmica principal es basa en l’activitat rural, orientada cap a la ramaderia Els conreus principals són els de farratge, de patates i de cereals El principal centre i la capital és Montargis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina