Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…
coma de Caborreu
Vall
Vall entre Andorra (Sant Julià de Lòria) i l’Alt Urgell (Estamariu), capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu
, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal.
Al sud és dominada pel pic de Caborreu 2 230 m alt El port de Caborreu , a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví
vall de Castellbò
Vall
Vall de l’Alt Urgell, drenada per la riera de Castellbò que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d’Aravell, tributària del Segre.
És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe…
vall de Valldarques
Vall
Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.
La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall, paradoxalment,…
vall Marçana
Vall
Vall del Conflent, afluent de la Tet per la dreta, entre Joncet i Serdinyà.
En bona part forma el municipi d’Escaró
la Vallalta
Vall
Vall del Maresme, entre el massís del Montnegre, les serres de Collsacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern.
És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar
Cap de la Vall
Vall
Capçalera de la vall de Cabó
, al massís del Boumort (Alt Urgell).
Hi ha un grup de bordes a uns 1 500 m d’altitud