Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comella de Pratprimer
Vall
Petita vall d’Andorra que neix sota el calm Ramonet, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall i dins la parròquia d’Andorra la Vella.
És drenada pel riu de Pratprimer
vall de Montesa
Vall
Subcomarca de la Costera, formada per la vall alta i mitjana del riu Cànyoles (dit també riu de Montesa), afluent del riu d’Albaida.
La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la separa de la…
Vall-de-riu
Vall
Vall d’Andorra, dins la parròquia de Canillo, que davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu
vall de Juclà
Vall
Capçalera nord-oriental de la vall d'Incles (Andorra), a la parròquia de Canillo.
S'origina als estanys de Juclà , d’origen glacial, com la vall antic circ, a més de 2 300 m alt La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals la cresta de Juclà al NW i al N, i la de Sisqueró a l’E i al SE, separades pel port de Juclà , que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…
riu Madriu
el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra