Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent de Terra Alta.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de S a N i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent del Segre per l’esquerra, que neix als vessants E de serra de la Llena, prop de Juncosa (Garrigues), i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses (Segrià) i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d’Utxesa.
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent de l’Ebre per l’esquerra, que es forma als contraforts W de serra de la Llena, dins el terme de la Granadella (Garrigues), i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans (Segrià) i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
riu Madriu
el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra
Rift Valley
El Rift Valley, extensa zona de depressions tectòniques (Tanzània)
© Guhle | Dreamstime.com
Vall
Extensa zona fracturada que s’estén en direcció general NE-SW i que comprèn territoris de l’Àfrica Oriental i de l’Àsia Occidental.
Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària
vall de Ridolaina
Vall
Vall de la Baixa Cerdanya que davalla del Cadí, del coll de Tancalaporta, drenada pel torrent de Ridolaina, límit amb el terme de Bellver de Cerdanya.
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que…
Herens
Vall
Vall de Suïssa, al Valais, per on corre el Borgne, afluent del Roine.
Hi ha ramaderia bovina de raça negra, coneguda pel mateix nom, i és zona turística El principal centre és Évolène
Helena
Vall
Capital de l’estat de Montana, EUA, situada al Prickly Pear Valley, vora el Missouri.
Centre comercial i industrial indústria siderúrgica i de transformació de fusta
Valle de Hecho
Vall
Vall del Pirineu aragonès formada per l’Aragón Subordán, afluent de l’alt Aragó.
Corre, des del peu de Peñas de Ibón a la confluència amb l’Aragó, parallela a les valls d’Ansó a l’oest, a la d’Aisa, a l’est El principal centre i capital és Valle de Hecho 1 107 h 1981