Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
Valtellina
Vall
Vall de la Itàlia alpina que comprèn la vall del riu Adda fins al llac de Como.
Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a…
Valls Valdeses
Vall
Conjunt de valls dels Alps Cozie, als Alps occidentals, dominades per la vall del torrent Peliç (amb la ciutat de Tor-Peliç com a centre).
Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès
Vallserena
Vall
Vall del Montseny, als termes de Sant Pere de Vilamajor i de Vilamajor (Vallès Oriental), afluent de la riera de Vilamajor per l’esquerra.
Vall-de-riu
Vall
Vall d’Andorra, dins la parròquia de Canillo, que davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.
A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu
la Vallalta
Vall
Vall del Maresme, entre el massís del Montnegre, les serres de Collsacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern.
És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar
Zillertal
Vall
Vall dels Alps centrals, al Tirol austríac, entre els Alps de Tux i els de Kitzbühel, recorreguda pel riu Ziller, afluent de l’Inn per la dreta.
Hi ha importants centres turístics Schlitters, Fügen, Zell, Mayrhofen, etc Dóna nom als Alps de Zillertal , que ocupen una part del Tirol septentrional i del Tirol del Sud i que atenyen l’altitud màxima al Hochfeiler 3 476 m
Valdarno
Vall
Vall del riu Arno, a la Toscana, que Florència divideix en dos sectors: Valdarno di Sopra i Valdarno di Sotto.
El primer correspon a l’alta vall, la qual constitueix una conca tectònica entre els relleus de Protomagno i els de Chianti el segon sector és la zona més poblada i de més rica agricultura de la Toscana
Valcamònica
Vall
Vall de la Llombardia, Itàlia, drenada pel riu Oglio.
Els seus recursos són la ramaderia, l’explotació forestal, la mineria, la indústria siderúrgica, la producció d’energia hidroelèctrica i el turisme Com a centres principals destaquen Breno, Edolo, Darfo i Ponte di Legno Per la seva situació estratègica, entre la plana de la Llombardia i l’Europa central, fou molt disputada al llarg dels temps Després d’haver estat governada per diferents famílies, s’uní a Venècia s XV, i restà sota el seu domini fins el 1866, que fou incorporada a Itàlia
Valarties
Vista general del sector d’Arties (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran que forma la major part del terme de Salardú
, que davalla del massís del Montardo i en direcció SN aflueix a la Garona a la vila d’Arties.
És drenada pel arriu de Valarties Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
Virú
Vall
Vall de la zona costanera septentrional del Perú, centre de diverses cultures precolombines.
Les més antigues ~500-350 aC, conegudes també amb el nom dels jaciments principals Salinar, Gallinazo, etc, es caracteritzen per una ceràmica rústica amb decoració modelada i pintada en negatiu, per la metallúrgia de l’or i l’argent i per la construcció de grans temples piràmide amb totxanes Posteriorment s’hi estengueren les cultures mochica 350-600, tihuanaca ~1000, chimú 1000-1440 i inca 1440-1532