Resultats de la cerca

Hi ha un grup de bordes a uns 1 500 m d’altitud

És dominada, al nord, pel pic de Canalbona 2 098 m alt, a l’est del qual s’obre el port de Canalbona , que comunica amb la vall occitana de Vic-de-Sòç

Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss

Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya

Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…

Hi ha ramaderia bovina de raça negra, coneguda pel mateix nom, i és zona turística El principal centre és Évolène

Centre comercial i industrial indústria siderúrgica i de transformació de fusta

Corre, des del peu de Peñas de Ibón a la confluència amb l’Aragó, parallela a les valls d’Ansó a l’oest, a la d’Aisa, a l’est El principal centre i capital és Valle de Hecho 1 107 h 1981

Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…