Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
coma de Caborreu
Vall
Vall entre Andorra (Sant Julià de Lòria) i l’Alt Urgell (Estamariu), capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu
, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal.
Al sud és dominada pel pic de Caborreu 2 230 m alt El port de Caborreu , a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví
Brie
Vall
País del nord de França, situat a la conca parisenca, que s’estén entre les valls del Sena i del Marne i comprèn aproximadament la part central del departament de Sena i Marne, la meridional del d’Aisne i l’occidental del de Marne.
La regió, dividida en Brie Champenoise , al nord-est, i Basse Brie , al sud-oest, és essencialment agrícola a les àrees baixes i forestals amb aprofitament de pastures a les més altes La ramaderia és un altre recurs important, amb petites indústries derivades indústria lletera, fabricació del formatge de Brie , de llet de vaca, semblant al camembert
Porta de Borgonya
Vall
Depressió de França, situada entre els Vosges i el Jura, pas estratègic entre les valls del Rin i del Saona.
Hom hi ha construït les vies de comunicació carretera, ferrocarril, canal Rin-Roine que uneixen aquestes dues valls És una regió industrial indústries mecàniques i tèxtils, utillatge
vall Bona
Vall
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme de Sitges.
Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf
depressió de Bodelé
Vall
Conca endorreica del Txad, al nord-oest del llac Txad (160 m alt.).
Hi convergeixen els torrents del massís de Tibesti i de l’altiplà d’Ennedi, i s’hi troba aigua a poca profunditat És una àrea de pasturatge per a les tribus nòmades
vall de Barravés
La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
sot del Bac
Vall
Petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost, dins el terme de Montmany i el Figueró (Vallès Oriental), al peu dels cingles de Bertí.
És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore
Auxerrois
Vall
Regió de França, a la Borgonya, compresa entre els departaments de Yonne i Nièvre, formada per altiplans coberts de bosc i valls encaixades, amb una economia essencialment ramadera.
El poblament és molt dispers i poc dens El seu centre és Auxerre
l’Aufinac
Vall
Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, als termes de Pratdip i Colldejou (Baix Camp), drenada pel barranc de l’Aufinac, afluent, per l’esquerra, del de Porquerola.