Resultats de la cerca

La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la separa de la…

Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…

A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…