Resultats de la cerca

A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu

Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca…

S'origina als estanys de Juclà , d’origen glacial, com la vall antic circ, a més de 2 300 m alt La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals la cresta de Juclà al NW i al N, i la de Sisqueró a l’E i al SE, separades pel port de Juclà , que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall

A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu

Aquesta comunica la vall amb la de l’Unhòla, al N, i la serra d’Arenho, el coll de Vilac, els tucs Nere i de Samont, el pic de coma d’Auran, el tuc de Guilhem i Es Desèrts d’Arròs, al S La capçalera d’aquesta vall és compresa dins el terme de Viella des del pla de Mont, la vall constitueix la part més extensa de l’antic terme d’Arròs i Vila A mitja vall, al vessant meridional de la serra de Guarbes, hi ha el grup de bordes d’Era l’Artiga de Varradòs , i més avall, el santuari i les bordes de Sant Joan d’Arròs La vall és drenada pel riu de Varradòs , emissari dels estanys d’Era…

Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra