Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Forez
Vall
Regió del Massís Central, França, entre les valls del Loira i de l’Alier, a l’E de l’Alvèrnia.
És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí
depressió de Bodelé
Vall
Conca endorreica del Txad, al nord-oest del llac Txad (160 m alt.).
Hi convergeixen els torrents del massís de Tibesti i de l’altiplà d’Ennedi, i s’hi troba aigua a poca profunditat És una àrea de pasturatge per a les tribus nòmades
vall Bona
Vall
Vall del massís de Garraf, la més oriental del terme de Sitges.
Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf
Mischabel
Vall
Massís dels Alps suïssos, entre les valls del Nikolai i del Saas.
El pic més alt és el Dom 4 545 m Té glaceres
Cap de la Vall
Vall
Capçalera de la vall de Cabó
, al massís del Boumort (Alt Urgell).
Hi ha un grup de bordes a uns 1 500 m d’altitud
vall de Joan
Vall
Vall del massís de Garraf, dins el terme de Gavà (Baix Llobregat), al vessant est de la Morella.
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…
Savoia
Vall
Regió del SE de França, als Alps Occidentals, que s’estén des de la carena del Pic Tabor (3 177 m) a la Dent du Midi (3 260 m), que la separen del Piemont i Valais a l’E, fins a la vall del Roine a l’W, i des del llac Léman al N fins al Guiers al S.
Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La Savoia…
la Vallalta
Vall
Vall del Maresme, entre el massís del Montnegre, les serres de Collsacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern.
És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar
Canalbona
Vall
Vall del massís de la pica d’Estats, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà).
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona 2 098 m alt, a l’est del qual s’obre el port de Canalbona , que comunica amb la vall occitana de Vic-de-Sòç