Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Rocamora
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, del terme d’Aulet, pertanyent al municipi de Sopeira (Ribagorça) (fins el 1970, del de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb la riera d’Aulet.
Pedrui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Pedrui) del municipi d’Isàvena (Ribagorça).
el Patrocini
Santuari
Santuari marià (Mare de Déu del Patrocini) situat als afores de Tamarit de Llitera.
El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes
Palleroa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palleroa) del terme de Monesma i Queixigar (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1 129 m alt), estesa de NW a SE, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.
el Pui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pui) del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la vall de Benasc.
el Pueio
Santuari
Caseria
Caseria de poblament disseminat i santuari (la Mare de Déu del Pueio), dins el municipi de la Vall de Lierp, Ribagorça.
el Qüeso
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Qüeso) del municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, al sud del poble d’Esdolomada.
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
Buràs
Santuari
Santuari ( La Mare de Déu de Buràs
) del municipi de Montanui (Alta Ribagorça), prop de Casterner de Noals.
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW