Resultats de la cerca

De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els quals…

Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun…

Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their…

Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i…

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual Quelioz en…

La seva família emigrà als Estats Units fugint dels nazis i cresqué a Nova York Graduat 1955 i doctorat 1962 pel Massachusetts Institute of Technology, després d’una etapa com a professor ajudant a la Universitat de Tufts i com a investigador associat a la de Princeton, l’any 1964 retornà al MIT, on desenvolupà tota la seva carrera acadèmica Els seus camps d’investigació se centraren en la física atòmica, la física del làser i l’astrofísica Prengué part en els treballs de mesurament de la radiació còsmica de fons , i fou un dels cofundadors de la missió espacial COBE-NASA, que entrà en òrbita…

Graduat per la Universitat de Leiden 1927, anà als Estats Units el 1933 i s’incorporà al Lick Observatory de Califòrnia Després de dos anys al Harvard College Observatory 1935-37, passà al Yerkes Observatory de la Universitat de Chicago, on romangué fins el 1960 Aquest any es traslladà a la Universitat de Tucson Arizona i hi fundà el Lunar and Planetary Laboratory, que dirigí fins a la mort, institució que ràpidament adquirí un gran prestigi i que tingué una notable influència en els programes de la NASA De les seves nombroses aportacions destaquen el descobriment 1945 de l’existència d’una…

L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…