Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
el Puig
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Puig del municipi de Xàtiva (Costera), bastit en un turó (307 m alt.), que s’alça en plena horta, al nord de la ciutat, a la dreta del riu d’Albaida, del qual deriva la séquia del Puig, una de les que rega l’horta de Xàtiva.
tòs Pelat
Turó
Turó (235 m) del Camp del Túria, al límit dels municipis de Llíria i de la Pobla de Vallbona.
el Caporrutxo
Turó
Turó situat a la capçalera de la vall de Montesa, dins el municipi de la Font de la Figuera (Costera).
El cim 901 m alt domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella
tossal de la Cala
Turó
Turó que tanca pel sud la platja de Benidorm (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari.
Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica s III-I aC A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altre poblat ibèric, potser una mica més antic
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
el Benacantil
Turó
Turó situat damunt la vila vella de la ciutat d’Alacant (106 m alt.).
Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el 1265