Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
el Toro

Aspecte del santuari de la Mare de Déu del Toro
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Toro) situat al municipi des Mercadal (Menorca), al cim de la muntanya del Toro (385 m alt.), màxima elevació orogràfica de l’illa, a llevant de la vila.
La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…
Serrallonga
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Serrallonga) del municipi de Brunyola (Selva), prop del mas del mateix nom, a l’extrem sud-oriental del terme.
És esmentada ja a mitjan s XVII
la Serra
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Serra) del municipi de Fogars de Tordera (Selva), situat als vessants septentrionals del Montgròs, prop de la Tordera.
És esmentat ja al segle XIV Depenia de la parròquia de Ramió
Sant Grau d’Ardenya

Sant Grau d’Ardenya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Tossa de Mar (Selva), al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (puig de Cadiretes, 518 m), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
Santa Bàrbara
Santuari
Santuari del municipi d’Anglès (Selva), al cim de la muntanya de Santa Bàrbara (858 m alt.), al límit amb els termes de Brunyola i d’Osor.
el Pedró
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Pedró) del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al SE del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors.
Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI
el Part

El Part
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu del Part) del municipi d’Osor (Selva), al costat de l’antic camí d’Osor al Coll, sota el coll de Maifré.
És esmentat des del 1687 i actualment no hi ha culte La casa dels ermitans és en ruïnes
santuari de Montcorb
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Montcorb del municipi de Riudarenes (Selva), situat als vessants orientals del Montcorb (185 m), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125 ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900
cova des Mussol
Santuari
Cova
Prehistòria
Cova santuari prehistòrica del terme municipal de Ciutadella (Menorca).
És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m Després d’una primera utilització a la meitat del segon millenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes Un tercer moment d’ús, al principi del primer millenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàllics, a més d’un disc de vori