Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs
Sant Grau d’Ardenya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Tossa de Mar (Selva), al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (puig de Cadiretes, 518 m), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat
Sant Elm
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel S la vila.
A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar barroc Restaurada…
Sant Baldiri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), al sector S del terme, dins la parròquia de Solius.
el Pedró
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Pedró) del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al SE del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors.
Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI
el Part
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu del Part) del municipi d’Osor (Selva), al costat de l’antic camí d’Osor al Coll, sota el coll de Maifré.
És esmentat des del 1687 i actualment no hi ha culte La casa dels ermitans és en ruïnes
Santa Caterina
© Vincent van Zeijst
Santuari
Santuari del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), als vessants septentrionals del Montgrí.
Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat Inspirà a Caterina Albert i Paradís la seva novella Solitud
Santa Bàrbara
Santuari
Santuari del municipi d’Anglès (Selva), al cim de la muntanya de Santa Bàrbara (858 m alt.), al límit amb els termes de Brunyola i d’Osor.
Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages
Mare de Déu d’Argimon
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de
la parròquia de l’Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes (Selva).
La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106