Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Palau
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari (la Mare de Déu de Palau) del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà; el santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
l’Om
Santuari
Santuari del municipi de Ventalló (Alt Empordà), a la dreta del torrent de Madrent; al s. XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró.
La imatge antiga segons la tradició, una marededeu trobada fou substituïda el 1605 per una de nova
Mare de Déu del Mont
Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
Vida
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Vida) del municipi de Cistella (Alt Empordà,), situat a l’W del poble; l’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.
Al s XVII fou ampliada, i al s XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida Al seu voltant es formà la caseria de Vida 40 h diss 1996
el Camp
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Camp situat prop del poble de Garriguella (Alt Empordà).
Fou un antic priorat benedictí Santa Maria del Camp dependent del monestir de Roses ja és esmentat al començament del s XIII El 1592 fou unit, juntament amb el de Roses, al monestir d’Amer Subsistí fins el 1835
el Fau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a 949 m alt., en un cim de la serra del Fau (1 056 m), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.
L’edifici, romànic, al s XII, fou refet al XV Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils