Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Domènec
Santuari
Santuari del municipi de Vallibona (Ports), a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol.
Conserva un retaule del s XV A l’altra banda del riu s’estén el bosc de Sant Domènec
Sant Cristòfol de Saranyana
Santuari
Santuari del municipi de la Todolella (Ports), dins l’antic terme de Saranyana, a 1104 m alt., al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Cinctorres (Ports), situat al nord-oest de la vila.
el Sargar
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Sargar, del municipi d’Herbers (Ports), al nord del poble, a l’esquerra del barranc d’Escalona.
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al començament del s XIX…
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font, o de la Font del Barranc) del municipi de Castellfort (Ports), 4 km al sud de la vila, al fons d’un barranc, afluent de la canada d’Ares.
La primitiva capella, gòtica, fou ampliada el 1502, el 1522 i el 1650 A l’hostal hi ha pintures murals del tipus de les de Sant Pau d’Albocàsser
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d’alabastre del s XIV.
La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l’aplec que hi era celebrat el 25 de març ha perdurat fins avui
la Balma
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Balma) construït en una balma suspesa a l’esquerra del Bergantes, aigua avall, dins el terme municipal de Sorita de Morella (Ports).
És un centre de pelegrinatges amb hostatgeria celebra la festa principal el 8 de setembre, amb un aplec i una processó, en el transcurs de la qual un diable intenta de dissuadir els pelegrins amb una pintoresca allocució, però és vençut finalment per sant Miquel La Mare de Déu de la Balma és invocada per guarir els endimoniats, els quals són conduïts al santuari per ésser-hi exorcitzats L’antiga imatge del s XIV fou pràcticament destruïda el 1936