Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sant Joan de l’Erm
Santuari
Antic santuari i hostatgeria del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del Romadriu.
Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al s XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic santuari fou…
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
Sagàs
Santuari
Santuari del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), damunt un contrafort occidental de Cadí, sota el pui de la Bastida i sobre el barranc de Sagàs, prop de la Bastida d’Hortons.
S'hi celebren aplecs el diumenge després de Pasqua i pel setembre Formà part de l’antic terme de Cerc
santuari d’El Pilar
El santuari d’El Pilar, a Saragossa, basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo
© Arxiu Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Saragossa, dedicat a la Mare de Déu, en el lloc on la llegenda diu que Maria s’aparegué a l’apòstol Jaume el Major.
L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
Torreciudad

Vista del santuari de Torreciudad
© C.I.C -Moià
Santuari
Santuari del municipi de Secastella, prop de la localitat d’El Grado (Osca).
Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes
el Boscal

Vista exterior de l’esglèsia de la Mare de Déu del Boscal
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Boscal
, al municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 469 m d’altitud, al coll del Boscal
, per on passa el camí d’Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal
, contrafort de la serra de Cadí que es desprèn de la Torre de Cadí.
S'hi celebren dos aplecs el primer dissabte de maig i el primer diumenge de setembre L’església consta d’una nau més curta que originàriament, ja que la part propera al frontispici roman sense coberta en aquest frontispici s’obre un portal de mig punt adovellat Darrere l’altar s’alça un campanar de torre rectangular i també altres edificis que hi són adossats Una altra porta, d’accés al clos, construïda amb grans dovelles ben tallades, suggereix una data dels darrers anys de l’edat mitjana o, millor, dels primers de la moderna
Bell-lloc
Santuari
Casa i santuari (la Mare de Déu de la Salut
) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al s XVIII fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell