Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sant Pere d’Albocàsser
Santuari
Caseria
Santuari i caseria (3 h [1981]) del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), 2 km a l’W de la vila.
És un edifici del segle XV, amb un atri posterior
Sant Pau d’Albocàsser
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), al SW de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau
Sant Joan de l’Erm
Santuari
Antic santuari i hostatgeria del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del Romadriu.
Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al s XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic santuari fou…
Sant Cristòfol de Benassal
Santuari
Santuari del municipi de Benassal (Alt Maestrat), aturonat a 1 111 m alt., al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla.
Santa Maria de Malanyanes
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al SE del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Sagàs
Santuari
Santuari del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), damunt un contrafort occidental de Cadí, sota el pui de la Bastida i sobre el barranc de Sagàs, prop de la Bastida d’Hortons.
S'hi celebren aplecs el diumenge després de Pasqua i pel setembre Formà part de l’antic terme de Cerc
Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'…
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
Santa Fe d’Organyà
Santuari
Santuari del municipi d’Organyà (Alt Urgell), aturonat al cim de la muntanya de Santa Fe (1 207 m alt.), extrem oriental de la serra de Sant Joan, termenal dels municipis d’Organyà i de Cabó.
L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada
Santa Fe de Montseny
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe , el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe , dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…