Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Solers
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Solers) del terme de Tiurana (Noguera), al NE del poble, esdevingut cap del municipi el 1999.
El nou nucli ha estat construït per a acollir els habitants del cap de municipi i de l’agregat de Miralpeix, submergits aquest mateix any per les aigües del pantà de Rialb
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
Santa Maria de Malanyanes
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al SE del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Salgar
Santuari
Convent
Santuari i antic convent carmelità de la parròquia de Montsonís, del municipi de Foradada (Noguera), en una gran balma oberta a l’estret de Salgar, congost pel qual corre el Segre entre les muntanyes de Montsonís i d’Antona (Artesa de Segre).
Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari
Puiggraciós
Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de SantPere de les Puelles Conserva la imatge primitiva…
el Puig de Meià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià) del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), aturonat a 917 m alt., en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.
És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell 1033-42
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
el Pla
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pla) del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d’Amunt.
És una obra romànica segle XI, amb una porta i una petita rosassa gòtiques Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic El 1953 fou restaurada
el Pla
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pla), del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al S de la ciutat, vora la carretera de Tàrrega.
les Parrelles
Santuari
Convent
Antic convent de trinitaris fundat vers el 1290 al santuari de la Mare de Déu de les Parrelles, al NW de Balaguer (Noguera), sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera.
El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835 L’església i el convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat 1854 i altres edificis