Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
Covadonga
El santuari de Santa María la Real de Covadonga
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Cangas de Onís, Astúries, en una vall de la serra de Covadonga.
És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la batalla un…
Llano de la Consolación
Santuari
Lloc del terme de Montealegre del Castillo, a la província d’Albacete, on hi ha restes d’un santuari d’època ibèrica amb una gran quantitat d’exvots i d’altres objectes del s IV al I aC.
Ciutat
Santuari
Santuari i antiga parròquia del municipi de Secastella, a l’esquerra del Cinca, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
El Cigarralejo
Santuari
Jaciment arqueològic
Important jaciment arqueològic ibèric, prop de Mula (Múrcia), constituït per un santuari, del qual procedeixen prop de 200 escultures de pedra representant principalment cavalls, una necròpolis dels segles IV-III aC i un poblat, encara no excavat.
Collado de los Jardines
Santuari
Lloc de Sierra Morena, a Andalusia, a la província de Jaén, prop del Pas de Despeñaperros, on fou establert un important santuari ibèric.
En procedeixen diversos milers d’exvots, figuretes de bronze antropomorfes
la Font de Quinto
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de la Font de Quinto) de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 2 km a l’E del nucli de Campredó.
santuari d’El Pilar
El santuari d’El Pilar, a Saragossa, basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo
© Arxiu Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Saragossa, dedicat a la Mare de Déu, en el lloc on la llegenda diu que Maria s’aparegué a l’apòstol Jaume el Major.
L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment
la Petja
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situat 3 km al S de la ciutat, vora la carretera d’Aldea.
Al costat de l’església, esmentada ja al s XIV Santa Maria de la Petja , hi havia una torre de defensa d’origen islàmic
Mitan Camí
Santuari
Santuari del municipi de Tortosa (Baix Ebre), dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l’Alba, damunt l’antic camí de Tarragona.
Destruït l’antic edifici el 1642 durant el setge de Tortosa per l’exèrcit francocatalà, fou reedificat el 1699