Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren destruïts en…
santuari de Queralt
Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…
Corbera
Vista del santuari de la Mare de Déu de Corbera
© CIC-Moià
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de Corbera
) del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a 1.400 m alt. damunt el poble d’Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera
, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera.
És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior la imatge que hom hi venera és romànica
la Guàrdia de Sagàs
Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gresolet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gresolet) del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 300 m alt., al vessant NE del Pedraforca, a la vall del torrent de Gresolet, afluent del riu de Saldes per l’esquerra.
El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al s XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa refetes posteriorment per als ermitans
la Font de Quinto
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de la Font de Quinto) de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 2 km a l’E del nucli de Campredó.
la Petja
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situat 3 km al S de la ciutat, vora la carretera d’Aldea.
Al costat de l’església, esmentada ja al s XIV Santa Maria de la Petja , hi havia una torre de defensa d’origen islàmic
Mitan Camí
Santuari
Santuari del municipi de Tortosa (Baix Ebre), dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l’Alba, damunt l’antic camí de Tarragona.
Destruït l’antic edifici el 1642 durant el setge de Tortosa per l’exèrcit francocatalà, fou reedificat el 1699
els Oms
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Oms) del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), situat a 1 180 m alt., al SW del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà.
L’església fou construïda al s XVIII La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar
Solicrú
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de Solicrú) del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Campredó i l’Aldea, destruït, probablement, durant la guerra del Francès.