Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Sant Eloi
Santuari
Santuari del municipi de Tàrrega (Urgell), al cim del tossal de Sant Eloi (410 m), just al NW de la ciutat.
Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, el 1248, l’església fou refeta en 1728-31 El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant La reforestació de la serra s’inicià el 1908 actualment ha esdevingut un parc
Sant Antoni d’Albinyana
Sant Antoni d’Albinyana
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Albinyana (Baix Penedès), a ponent del poble, aturonat a 383 m alt., al límit amb l’Alt Camp i el Tarragonès.
el Pedregal
Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), en un contrafort meridional del Montmell, vora el coll de Santa Cristina, que comunica l’Alt Camp i el Baix Penedès.
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
la Bovera
Santuari de la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
els Arquets
Santuari dels Arquets, a Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Arquets
, situat al municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), entre el poble i el barri de Cornudella.
Merli
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Merli) del municipi d’Alguaire (Segrià), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI.
La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire
l’Olivar
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar
) del municipi d’Almacelles (Segrià), situat vora la séquia de l’Olivar
, que rega la part S del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.