Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Rocamora
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, del terme d’Aulet, pertanyent al municipi de Sopeira (Ribagorça) (fins el 1970, del de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb la riera d’Aulet.
Pedrui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Pedrui) del municipi d’Isàvena (Ribagorça).
el Patrocini
Santuari
Santuari marià (Mare de Déu del Patrocini) situat als afores de Tamarit de Llitera.
El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes
Palleroa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palleroa) del terme de Monesma i Queixigar (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1 129 m alt), estesa de NW a SE, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.
el Pui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pui) del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la vall de Benasc.
el Pueio
Santuari
Caseria
Caseria de poblament disseminat i santuari (la Mare de Déu del Pueio), dins el municipi de la Vall de Lierp, Ribagorça.
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
el Qüeso
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Qüeso) del municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, al sud del poble d’Esdolomada.
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
Covadonga
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Cangas de Onís, Astúries, en una vall de la serra de Covadonga.
És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la batalla un…