Resultats de la cerca

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…

La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…

És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí

Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'antic telègraf i…

Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936

És una obra romànica segle XI, amb una porta i una petita rosassa gòtiques Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic El 1953 fou restaurada

L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment

L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC

Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes