Resultats de la cerca

Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…

És un dels més importants de l’Horta

És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí

L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment

La tradició hi situa el dit Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havien caigut al rector del poble quan anava a viaticar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia

L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC

Fou erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs en honor de la imatge de la Mare de Déu que era venerada en una ermita molt propera Construcció monumental, obra de l’arquitecte HDols, disposa de diverses dependències per a l’acolliment dels pelegrins i turistes

És situat a l’esquerra del Cinca, a la sortida de la vall de Gistau Fins el 1571 pertangué al bisbat de Lleida