Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Goient
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Goient) del municipi de Saünc (Ribagorça), en un vessant damunt l’Éssera, al NE del poble.
Erigit al s XI, fou reformat al XVII Al s XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes
la Fontsanta
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fontsanta.jpg)
Façana del santuari de la Fontsanta
© JoMV
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontsanta
) del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l’W del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936 Hom hi celebra nombrosos aplecs
Castellgermà
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Castellgermà
al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
el Pla
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Pla, del municipi de Benavarri (Ribagorça), al S de l’antic terme de Purroi.
la Pertusa
Santuari
Antic santuari marià del municipi de Corçà (Baix Empordà), testimoniat al s XVII.
Montserbós
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montserbós), aturonat a 999 m alt., vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, dins el municipi de Tremp (Pallars Jussà).
Depenia de la parròquia de Castissent
la Mola
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Mola, del municipi de Bonansa (Ribagorça), dins la parròquia de Sirès, a 1 376 m alt, al camí de la serra del Cis al Pont de Suert.
la Mira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Mira) de la parròquia d’Escarlà, del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al peu del grau d’Espills, a l’esquerra del barranc d’Escarlà.
les Ventoses
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Ventoses) del municipi de Benavarri (Ribagorça), al NW de la vila, dins l’antic terme d’Aler.
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa