Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Sebastià
Interior del santuari de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs
Sant Jaume de Fadrell
Santuari
Santuari del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al S de la ciutat, antiga església de la partida de Fadrell
.
santuari de les Santes
Santuari
Santuari del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila, que s’alça al vessant septentrional de la serra de les Santes o de Miravet (contrafort septentrional de la serralada del desert de les Palmes).
Sant Elm
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel S la vila.
A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar barroc Restaurada…
Sant Baldiri
Sant Baldiri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), al sector S del terme, dins la parròquia de Solius.
Santa Caterina
Vista del santuari de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
© Vincent van Zeijst
Santuari
Santuari del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), als vessants septentrionals del Montgrí.
Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat Inspirà a Caterina Albert i Paradís la seva novella Solitud
el Lledó
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Lledó) situat al NE de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta), a la qual l’uneix un passeig.
L’actual edifici 1724-31 és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572 La imatge, segons la tradició, és una marededeu trobada És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari collocat al pit d’una imatge més grossa És la patrona de Castelló
la Fontsanta
Façana del santuari de la Fontsanta
© JoMV
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontsanta
) del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l’W del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936 Hom hi celebra nombrosos aplecs
la Pertusa
Santuari
Antic santuari marià del municipi de Corçà (Baix Empordà), testimoniat al s XVII.
la Magdalena
Santuari
Santuari del terme de Castelló de la Plana (Plana Alta), situat uns 5 km al NE de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.
Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan s XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena