Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Rocamora
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, del terme d’Aulet, pertanyent al municipi de Sopeira (Ribagorça) (fins el 1970, del de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb la riera d’Aulet.
Pedrui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Pedrui) del municipi d’Isàvena (Ribagorça).
el Patrocini
Santuari
Santuari marià (Mare de Déu del Patrocini) situat als afores de Tamarit de Llitera.
El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes
Palleroa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palleroa) del terme de Monesma i Queixigar (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1 129 m alt), estesa de NW a SE, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.
el Pui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pui) del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la vall de Benasc.
el Pueio
Santuari
Caseria
Caseria de poblament disseminat i santuari (la Mare de Déu del Pueio), dins el municipi de la Vall de Lierp, Ribagorça.
el Qüeso
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Qüeso) del municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, al sud del poble d’Esdolomada.
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
Buràs
Santuari
Santuari ( La Mare de Déu de Buràs
) del municipi de Montanui (Alta Ribagorça), prop de Casterner de Noals.
Còdol-rodon
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Codol_Rodon.jpg)
Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages