Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
Sant Quiri de Sas
Santuari
Santuari del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791 m alt., al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
Sant Quilis
Santuari
Santuari del municipi d’Estopanyà (Ribagorça), a l’W del terme, al cim de la serra de Sant Quilis (1 082 m), termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera).
Carrànima
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Carrànima
, del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), al cim de la serra de Carrànima
, alineació muntanyosa de direcció E-W, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols.
santuari del Camí
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Camí) del municipi de Cambrils (Baix Camp), esmentat ja al s XIV.
L’actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII
la Font
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font) del municipi de Pena-roja (Matarranya), a la dreta del Tastavins.
L’església, monument nacional des del 1931, és un notable edifici gòtic s XIV, d’una sola nau, amb cinc grans arcs de diafragma i una coberta de fusta decorada el portal conserva la porta primitiva
la Feixa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ermita_de_la_Feixa.jpg)
Aspecte del santuari de la Feixa
© Carolina Latorre Canet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa) del terme d'Isàvena (Ribagorça), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou consagrada per primera vegada el 1018, data…
Far
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Far) de la parròquia d’Espui, dins el municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat en un coster, damunt la riba esquerra del Flamisell.
Fabregada
![](/sites/default/files/media/FOTO2/fabregada.jpg)
Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
les Esplugues
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Esplugues) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat al turó de les Esplugues, al nord-est de la vila de Conques.